Torre del Castell, Santa Coloma de Queralt (2006)

3. Aproximació històrica al castell

3.1. Introducció

Per exigències del projecte aquesta aproximació ha de ser curta i limitada als inicis. La corresponent selecció bibliogràfica, també. Els criteris de referència bibliogràfica són els següents: a cada obra se li assigna un codi compost de les primeres cinc lletres dels cognoms de l’autor i la data de publicació. Dit codi es fa servir a la bibliografia i per a la citació dintre del text, seguit de dos punt i les pàgines referides. Altres referències com notes, documents, etc. es continuen després de coma. El títol dels articles dins d’un volum o publicació regular s’afegeixen després de A: en cursiva i prescindint de posar-lo entre cometes.

3.2. Els inicis del conjunt castral

Santa Coloma de Queralt neix com a zona fronterera de conquesta, i per això fou també coneguda com a Santa Coloma de Çamarca, com diu mossèn Segura, “…per estar situada en els límits (marca) de l’antiga Catalunya i del país que posseïen els àrabs. In finibus Hispanie…” (segur1984: 17), tal com apareix al primer document que fem referència a continuació. Les primeres mencions sobre el terme de Santa Coloma de Queralt estan íntimament lligades amb la història del castell de Queralt. Efectivament, en el document de venda de 15 de juliol 976 (cabes2000: 19, Apèndix) el comte Borrell de Barcelona ven a Guitard, vescomte de Barcelona, aquest castell, el qual tenia per herència des del seu avi Guifré el Pelós. En el document esmentat només es fa referència de Santa Coloma com a terme, sense cap menció de castell “…et pergit per ipsa valle que est inter Pontilios et Sancta Columba usque in ipsa serra…” (cabes2000: 20). Donat que el castell de Queralt estava “…edificat al bell extrem de la nostra Marca, davant per davant dels límits d’Espanya…” (segur1984: 43), hem de suposar que la venda fou un acte estratègic del comte de Barcelona, ja que un cop aconseguida la falca conquistadora en època de Guifré, emplaçant el castell de Queralt en un punt tan emblemàtic, com avançat a la línia fronterera contra Spania -tal com s’anomenava la frontera amb l’Andalus-, entre les planes del Segre i del Penedès (herna2003: 182, 195 ss.), entregà aquest punt estratègic al seu vescomte, per a dedicar-se probablement a altres tasques conqueridores.

Així, el prevere Segura, insigne historiador de la seva vil·la, indica que, pel fet de no ser anomenat cap castell de les poblacions de Santa Coloma, Bellprat, Aguiló y Montargull, devia ser perquè encara no existien aquestes poblacions al tercer quart del segle X, el que ens fa suposar que l’actual castell de Santa Coloma seria una construcció del segle XI o més tardana. En paraules seves: “Podria molt ben ésser que llavors Santa Coloma no fos més que una ermita dedicada a la santa del seu nom, sense terme propi, inclosa a dintre, però a l’extrem de Queralt” (segur1984: 46).

El primer document conegut que menciona explícitament el castell de Santa Coloma de Queralt està datat el 3 de març de 1018, pel qual Hug de Cervelló, fill d’Ansulf, fa cessió de diferents propietats als seus fills, entre els quals dona al seu fill Alemany la meitat de “…castello sancti Columbi terras et vineas omnia quoque dici vel possideri possunt que habeo vel habebo infra omnes terminos iamdicti castri sancte Columbe.” (udina1947: 8, doc. 7). Aquest Hug, fill d’Ansulf de Gurb és el personatge que inicià la baronia de Cervelló. Provenia d’una família d’importants repobladors d’aquesta zona fronterera i disposava ja el 984 de grans propietats a la conca alta del Gaià, com els castells de Querol, Montgat i Pinyana. Era per tant, a finals segle X i principis segle XI, veí del vescomte Guitart, com afirma Segura, qui trobà un document de 1019, pel qual un tal Guitart Arnau fa certa donació, en companyia d’Hug de Cervelló, als canonges de la Seu de Barcelona (segur1984: 56). Això li fa pensar que “… el Guitart comprador i el Guitart donador són una mateixa persona íntimament relacionada, potser parenta i tot, de la família Cervelló.”

El 17 d’abril de 1033 Arnau Odó ven a Bernat Sendred [de Gurb] i a la seva muller Quíxol el castell de Montclar, “… quod antea vocabatur Monsvanus…” (mique1945: I, 297, doc. 273), que l’havia adquirit tres anys abans de Guillem, vicari de Santa Perpètua (mique1945: I, 295, doc. 272). En la carta de venda de 1033 apareixen les afrontacions “…usque in termine Sancta Cholumba vel Cheralto, et sic conglobat usque ad termine de castrum supradictum Pontillus.”, sense que es trobi cap menció dels senyors de Santa Coloma.

El cert és que la primera vegada que apareix el topònim de Queralt com a titulació dels senyors de Santa Coloma és amb Guillem Bernat de Queralt, que segons Segura es distingí durant el regnat del comte Ramon Borrell (segur1984: 60), però que nosaltres pensem es confon amb un avantpassat seu. Aquest personatge pertanyia a les potents famílies dels Gurb i dels Cervelló, donat que el seu avi, Sendred de Gurb era germà d’Hug de Cervelló. No obstant, no hem trobat cap instrument que aclareixi com passà la titularitat del castell de Santa Coloma de mans d’Alemany, fill d’Hug, a les del seu parent, Guillem Bernat de Queralt, qui el 1066 signava un document de jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a la seva esposa Almodis per diferents castells, entre ells els de Gurb i Sallent (mique1945: 444-446, docs. 423, 424).

El pròxim document amb referència directa al castell de Santa Coloma el trobem en el testament que atorgà Pere d’Anguera el 21 de juliol de 1172 (udina1947: 159, doc. 158), pel qual… donava al cenobi de Santes Creus la tercera part del mas de Torre Vella que és en el terme del castell de Santa Coloma, així com tot el cereal que tenia en el dit mas de Torre Vella i de Sant Gallard i de Santa Perpètua. Tal com s’apunta al volum IV d’Els Castells Catalans ací tenim un “…indici d’una torre que ja era vella en època prou reculada…” (catal1973: 303). La pregunta que lògicament ens plantegem és si aquesta torre que es menciona a finals del segle XII serà la mateixa torre esvelta i vella que observem avui dia al conjunt castral de Santa Coloma, o una altra, màxim tenint en compte l’al·locució tan arrelada en el lèxic vilatà actualment, i que inclou mossèn Segura en el seva toponomàstica: “Bastorra – Vol dir baix-torra, o sota la torra del castell dels comtes.” (segur1984: 17). En el lèxic poliercètic medieval s’anomena a vegades bestorre una torre semicilíndrica adossada a una muralla, en canvi la bastorre del lèxic colomí actual està fent menció a la torre que suposadament estaria situada al torrent sota el castell que duu cap al riu Gaià.

No disposem d’altra documentació que ens proporcioni dades concretes sobre el castell de Santa Coloma, ni de la data en que els senyors de Queralt i Santa Coloma passaren a residir definitivament al castell de Santa Coloma, que devia ser ja al segle XIV (carre1997: 15). Per aquest motiu deixem aquí, als inicis, l’aproximació històrica realitzada sobre l’objecte del nostre projecte.

3.3. Bibliografia consultada

cabes2000

CABESTANY i FORT, Joan-F. La Marca de l’Alt Gaià. Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-arqueològica. Barcelona, 2000

carre1997

CARRERAS TARRAGÓ, Josep M. Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica. Ajuntament de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt, 1997

catal1973iv

CATALÀ i ROCA, Pere (editor). Els Castells Catalans, volum IV. Rafael Dalmau. Barcelona, 1973

herna2003

HERNÀNDEZ CARDONA, F. Xavier. Història Militar de Catalunya. Aproximació Didàctica. Vol. I: Dels ibers als carolingis. Rafael Dalmau. Barcelona, 2003

mique1945

MIQUEL Rosell, Francisco. Liber Feudorum Maior. Cartulario Real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón, volum I. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona, 1945

segur1984

SEGURA i VALLS, Joan. Història de Santa Coloma de Queralt. Refosa i Ordenada en la seva Ampliació per Joaquim Segura Lamich. Ajuntament de Santa Coloma. Santa Coloma de Queralt, (1879), 1984, 3ª ed.

udina1947

UDINA MARTORELL, Federico (editor). El “Llibre Blanch” de Santas Creus. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona, 1947

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s