Torre de la Mixarda, Figuerola del Camp

3. Aproximació històrica a la Torre Mixarda, Figuerola del Camp

La referència més habitual sobre l’antiguitat de la torre que es troba regularment en els escrits que mencionen la torre de la Mixarda, i que fins i tot apareix reflectida a la pàgina Web oficial de l’Ajuntament, és la següent: “Torre de guaita medieval datada entre els segles XII i XIII i refeta el segle XV”.[1] No manquen tampoc les referències a la seva factura aràbiga (Català, 1971: 581). No obstant això no es coneix cap evidència documental que avali aquestes afirmacions. L’origen d’aquesta suposada antiguitat de la torre ve probablement de les primeres mencions que fa d’aquesta el cronista de Valls del segle XIX Puigjaner i Gual, les quals ens semblen poc versemblants, tenint en compte que l’autor no aporta cap referència bibliogràfica:

“En la comarca de Valls, cubierta entonces de matorrales y de espesísimos bosques, levantarian los naturales muchas de esas chozas desde las cuales molestaban continuamente á los dominadores, los que hacian á la par frecuentes algaradas, viéndose obligados los moros á levantar el Palatium Réguli, Palau de Reig, llamada hoy torre de la Mixarda, para que les sirviese de centinela avanzado y facilitase por el puerto o Coll de Cabra las comunicaciones entre la Conca y esta comarca.” (Puigjaner 1981: 10).

“En 1087 había también en todo este país multitud de moros, que vivían en buena armonía con los naturales, aunque muchas veces daban muestras de su deslealtad, ya prestando socorro a los suyos, ya molestando a los nuestros desde sus torres y aduares…Obtúvose en el término de Valls, como en todas partes, una victoria completa, arrojándose en aquel entonces, según se cree, á los moros de la torre de la Mixarda, llamada entonces Palatium Réguli (Palau de Reig) uno de los pocos puntos que poseian en nuestra comarca.” (Puigjaner 1981: 15-16).[2]

 La referència documental més antiga que hem trobat és el dibuix de 1825 d’Anicet Baldrich i de Veciana (Cultura, 1983, 33), poc fiable sobre la representació de la fisonomia real de la torre en aquella època, degut a que l’autor es dedicà a dibuixar les estructures que trobava en les seves passejades, més interesat per la caçera que no pas per documentar el patrimoni arquitectònic.[3] Això es nota a les discrepàncies amb l’estructura real construïda amb dues finestres i no amb tres, com reflexa el croquis esmentat.

La següent referència més antiga és la citació explícita al capítol IX de les “Anotacions...” de Vallespinosa, escrites el 1884:

“La torre de la Mitxarda no se la anomena Palau de Reig…Y encar que de sòlida construcció, no és antiga, sinó moderna, per l’argamassa de què està feta, lo que pot compendrer tothom. Hi ha una cisterna que en l’any 1830 encar se’n treya aygua per les pagesos; al seu redós no s’hi /16v/ troben vestigis de haber-<h>i hagut altres edificis…” (Vallespinosa, 1991, 42).

Puigjaner fa suposicions de l’antiguitat de la torre sense aportar cap document amb el que ho pugui confirmar (Puigjaner, 1881, 9, 357).

En comunicació telefònica amb el senyor Joan Papell, ex director de l’Arxiu Comarcal de Valls, ens confirma que ell no ha publicat res sobre la torre de la Mixarda per no haver trobat cap documentació sobre la mateixa. Accepta que la torre és segurament moderna i que no pot ser un antic castell o palau, més aviat seria un habitatge rural.

L’escriptura més antiga que hem trobat al Registre de la Propietat de Valls és, casualment, de 1884, car les probables escriptures anteriors s’han cremat en els esdeveniments tràgics de 1869[4]. De fet l’escriptura és una inscripció per ser un expedient de domini per immatriculació, degut a la pèrdua dels documents anteriors: “Rústica. Pieza de tierra de viña, avellanos é yerma…dentro de cuya pieza de tierra se halla construïda la Torre de la Mixarda casi derruïda i descubierta… José Ferré y Pons, casado, de [53] años de edad, propietario,…con escrito de fecha [02-01-1884] último, exponiendo: que estaba en posesión ininterrumpida por más de treinta años o sea desde el año [1836] en que falleció su padre Francisco Farré y Blay… inscribo la posesión de la finca de este número…[5]

Per tant, no hem trobat cap referència documental que avali la reiterada repetició a la bibliografia de ser una torre dels segles XII-XIII, amb modificacions al segle XIV o XV. Ens sembla que aquesta datació es remet a (Notes Històriques de Figuerola, 1980, 30) que es recolza, per la seva banda, en les “Notas estadísticas e históricas del pueblo de Figuerola”, manuscrit de 1918 de J. Ruy-Fernández, avui perdut[6].  Nosaltres ens decantem per l’afirmació d’Antoni Vallespinosa, que és una torre moderna, en base a les consideracions que s’exposen dins d’aquest projecte.

Aquesta suposició es recolça igualment en el grafit trobat al rebosat de la paret del soterrani, durant els treballs de restauració del 2010, dibuixant clàrament la data de 1605.

  • Gual Vilà, Valentí (2007). Poblet, Senyor feudal. La documentació de l’Arxiu de Poblet (Armari III). Valls, 2007

 Buidatge de documents amb menció de Prenafeta, Miramar i Figuerola del Camp:

Albes, torrent dels (Miramar): II, 889.

Anguera, plana d’ (Prenafeta): II, 885.

Avellanars, partida dels (Figuerola): II, 886.

Ballester, mas d’en (Figuerola): II, 351.

Besant, mas d’en (Prenafeta): II, 183, 885, 887.

Bosc, partida del (Figuerola): II, 884, 885, 895.

Bou, serra del (Prenafeta): II; 888.

Carabassa, font d’en (Prenafeta): II, 352.

Ciscar, partida de (Prenafeta): II, 499, 885, 891, 892.

Civit, mas d’en (Prenafeta): II, 183.

Clot del Bosc de la Devesa, partida del (Figuerola): II, 895.

Clues, partida de les (Figuerola): II, 885.

Coll, partida del (Prenafeta): II, 888.

Coma, la (Prenafeta): II, 892.

Creu de la Pedra, partida de la (Figuerola): II, 894.

Dinal, partida del (Prenafeta): II, 884.

Dinal, serreta del (Prenafeta): II, 892.

Estovetes, partida de la font de les (Prenafeta): II, 890.

Farrús, serra de (Miramar): II, 631.

Figuerola: II, 22, 29, 50-1, 90, 128, 198, 221, 299-300, 351-2, 455, 463, 470, 497, 532, 539, 578, 580-2, 593, 602, 616-7, 628-9, 700, 744-6, 774, 881-95, 900, 915, 939.

Foguet, mas d’en (Prenafeta): II, 183.

Folc, partida de (Prenafeta): II, 884.

Font, coll de la (Miramar): II, 888.

Fort, mas d’en (Prenafeta): II, 891.

Font, partida del mas d’en (Miramar): II, 888.

Font, partida del mas d’en (Prenafeta): II, 807.

Franc, mas (Prenafeta): II, 47.

Gener, rasa d’en (Miramar): II, 889.

Guàrdies, font de (Prenafeta): II, 893.

Isern, partida del coll d’ (Miramar): II, 889-90.

Jordà, partida de (Prenafeta): II, 887-8.

Malaria, torrent de (Figuerola): II, 351, 893.

Magraner, mas d’en (Prenafeta): II, 884.

Mas, partida de la font del (Prenafeta): II, 892

Miramar: II, 22, 81, 86, 137, 294-5, 351-2, 455, 532, 539, 616-7, 629, 631, 700, 881-3, 885-93, 895-6, 900, 912, 939-40.

Miramar, torrent de (Figuerola): II, 351.

Moixa, mas de na: II, 616, 625, 912.

Moltó, torrent del (Prenafeta): II, 885.

Monges, partida del torrent de les (Prenafeta): II, 886.

Noguera, coll de (Prenafeta): II, 883, 886.

Noguers, comellar de (Prenafeta): II, 892.

Oliva, partida del prat de n’ (Miramar): II, 895.

Palau de Reig, partida de (Prenafeta): II, 890.

Perelloner, el (Miramar): II, 895.

Pi de Montaner, partida del (Prenafeta): II, 886-7.

Pinell, partida del canal d’en (Figuerola): II, 894.

Plana, partida de la (Prenafeta): II, 890.

Prat d’en Guillem, partida del (Prenafeta): II, 884.

Prenafeta: II, 22, 26, 28, 32-5, 47-9, 90, 117, 182-3, 229, 269-70, 294-5, 300, 351-2, 455, 463, 499, 532, 539, 591, 616-7, 625, 629, 631, 635, 642, 700, 744, 768, 774, 881-94, 896, 900, 912, 921, 937-41.

Prenafeta, castell de: II, 22, 26, 28, 32-4, 47, 700, 940.

Puig, tossal del (Prenafeta): II, 940.

Rases, partida de la font de les (Prenafeta): II, 892.

Ravell, partida del camí del (Prenafeta): II, 885.

Roig, coll (Miramar): II, 631.

Roques Altes, les (Miramar): II, 888.

Roques Baixes, les (Prenafeta): II, 888.

Sabater, mas (Prenafeta): II, 183.

Seguera, puig de la (Figuerola): II, 351.

Serra, partida de la (Figuerola): II, 888.

Servelló, font d’en (Miramar): II, 631.

Sogués, partida del comellar d’en (Prenafeta): II, 893.

Tàpies, partida de les (Prenafeta): II, 884, 888.

Tros de l’Era (Figuerola): II, 894.

Vinyes, partida de les (Prenafeta): II, 892.

Arenals, partida d’ (Figuerola): III, 425.

Avellaners, partida dels (Prenafeta): III, 807.

Bosc, partida del (Miramar): III, 807.

Bous, partida del corral dels (Miramar): III, 807

Cabana, partida de la (Figuerola): III, 807.

Caminagra, partida de (Prenafeta): III, 436.

Ceguera, partida de la (Prenafeta): III, 807.

Clua, partida de la (Figuerola): III, 425, 807.

Clua, partida de la font de la (Figuerola): III, 425.

Còdol, partida del (Miramar): III, 807.

Còdols, partida dels (Figuerola): III, 425.

Còllet, partida del (Figuerola): III, 807.

Costes, partida de les (Prenafeta): III, 807.

Devesa, partida de la (Figuerola): III, 425.

Eixart, partida d’ (Figuerola): III, 425.

Era Vella, partida de l’ (Figuerola): III, 807.

Eres, partida de les (Figuerola): III, 807.

Esbarzer, partida de l’ (Prenafeta): III, 807.

Farnús (o Ferrús), partida de (Miramar): III, 807.

Figuerola: III, 22, 359, 422-3, 425, 464, 545-7, 562, 567, 571-2, 594, 709, 733, 737-8, 806, 807.

Figuerola, castell de: III, 359.

Fonts Sobiranes, partida de les (Figuerola): III, 807.

Franc, mas (Prenafeta): III, 737.

Frare, mas del (Prenafeta): III, 737.

Freixa, partida del collet de la (Figuerola): III, 807.

Horts, partida dels (Miramar): III, 807.

Hospital, partida de l’ (Figuerola): III, 425.

Lliura, partida la plana d’en (Prenafeta): III, 807.

Malaritga, torrent de (Figuerola): III, 422.

Miramar: III, 464, 546-7, 572, 574, 709, 737, 806, 807.

Mont-ros, partida del torrent de (Figuerola): III, 807.

Nogues, partida de la font d’en (Figuerola): III, 807.

Olivars, partida d’ (Figuerola): III, 425.

Palau de Reig, partida de (Prenafeta): III, 807.

Pi Bé, partida del (Miramar): III, 807.

Pinell, partida del canal d’en (Figuerola): III, 807.

Plana, partida de la (Miramar): III, 807.

Planes, partida de les (Prenafeta): III, 807.

Prenafeta: III, 360, 365, 423, 425, 436, 460, 464-6, 546-7, 557, 567, 572, 574, 709, 727, 733, 737-8, 781, 805-7.

Prenafeta, castell de: III, 365.

Puig, partida del tossal de (Figuerola): III, 807.

Riba-roja, partida de (Figuerola): III, 425.

Sabater, masia d’en (Prenafeta): III, 465.

Seguera, partida de la (Figuerola): III, 807.

Seguera, tossal de la (Figuerola): III, 422-3.

Serra, partida de la (Figuerola): III, 807.

Solà, carrer del (Figuerola): III, 806.

Teileria, partida de la (Prenafeta): III, 807.

Torrentet, partida del (Miramar): III, 807.

Tossal d’en Miquel, partida del (Figuerola): III, 807.

Tenim constància de quin va ser el batlle de Figuerola poc abans de l’època en que es va construir la torre de la Mixarda (1615) per dos documents de l’arxiu de Poblet (Gual 2007: II, 50, Doc. 5 i II, 351, Doc. 18). Es tracta de Jaume Ferrer, batlle de Figuerola, qui el dia de sant Jaume, 29 de juliol de 1506, va fer crida de les armes mentre es celebrava Festa Major, degut a l’avalot de molts homes. Es dirigí, amb el seu oncle Toni Ferrer, a casa de Llorenç Güell, on va veure entrar molts homes armats de “pedrenyals”. Hi eren Joan Ferrer, el carnisser, Llorenç Güell i el seu nebot de Figuerola, n’Aguader, casat a Vila-rodona i el cunyat de Joan Ferrer, Aguader de Cabaces, terme de Vilabella, Llorenç Roca i un tal Puig de Vila-rodona, i molts altres de la vila. Joan Oliva de Figuerola i Pere Güell, jurat de Figuerola, exposaren els fets com a testimonis.

En l’altre document del 10 d’abril de 1576 compareixen el síndic de Poblet, Antoni Rojals i el de Figuerola, Antoni Oliva, davant del notari Onofre Banquer i del batlle general de Poblet, Onofre de Guimerà, per la denúncia contra l’aprofitament indegut de llenya per ciutadans de Valls fora dels límits assenyalats del terme de Figuerola. Jaume Ferrer, batlle de Figuerola, afirma: “Poblet té tota la jurisdicció civil i criminal a Figuerola, Prenafeta i Miramar, excepte en una quadra del present lloc on té tota la jurisdicció excepte el mer imperi. I s’executen les llenyes dels de Valls excepte en una partida que es diu del Torrent de Miramar fins al Torrent de Malaria i fins al puig de la Seguera i discorre fins al mas d’en Ballester, dins els quals límits pretenen els de Valls que poden fer llenyes menudes d’aixada…i mai els de Valls han pretès tenir ningú empriu de llenyes en els termes de Prenafeta, Miramar i Figuerola, ans bé sempre que han estat trobats han estat penyorats sense contradicció…” Intervenen en l’afer Pere Güell, jurat de Figuerola i Joan Oliva de Figuerola.

En l’instrument del 9 d’octubre de 1560 (Gual 2007: II, 300, Doc. 31) apareix Antoni Oliva, menor, pagès de Figuerola, que jugava pilota amb uns altres del lloc (Pere Güell…). Apareix també Magdalena, vídua de Joan Oliva, de Figuerola.

D’aquests documents podem extreure les primeres conclusions: el document de 1506 ha de tenir la data equivocada (à revisar l’original), perquè és estrany que 70 anys més tard, el 1576, apareguin els tres mateixos personatges: Jaume Ferrer, batlle de Figuerola, Pere Güell, jurat de Figuerola i Joan Oliva de Figuerola. A més a més el 1560 apareixen un Pere Güell que juga pilota amb Antoni Oliva, menor, i una Magdalena, vídua de Joan Oliva, de Figuerola. Tot fa pensar que la data es correspons amb el 1586 o 1576.

La segona conclusió és més aviat una suposició: la denúncia de 1576 es refereix a un territori molt a prop de la torre de la Mixarda. El puig de la Seguera, avui en dia clarament identificat. El torrent de Miramar no podria correspondre amb l’actual barranc de la Font Freda i la Rasa de la Fassina? El torrent de la Malaria no podria ser l’actual torrent dels Masos i el mas d’en Ballester el mas d’en Llop? I conseqüentment, la construcció de la Mixarda no podria haver estat feta amb motiu de la vigilància contra  els continuats esforços del de Valls de l’aprofitament indegut de llenya? Ho recolzaria l’instrument de 1564 (Gual 2007: II, 469, Doc. 25), una carta dels jurats de Valls a l’abat de Poblet, “…per sò si a V. Sra. Li serà servey vulle manar als de Figuerola nomenen advocat…” perquè un dels seu súbdits de Figuerola volia metre-hi foc, “…per malicia que hu dels forners d’assí havie fet en lo empriu trenta feixos de llenya…”.

Etimologia

No hem trobat en la literatura consultada, fins ara, cap referència etimològica del vocable Mixarda. De vegades llegim torre Mixarda, però més sovint ens apareix l’expressió torre de la Mixarda (Puigjaner (1881) 1981: 10; Català 1971: 579; Martinell 1972: 47), i fins i tot trobem la variant torre de la Muixarda (Castells 1953: 133; Català 1971: 579).

Únicament al Diccionari català-valencià-balear (Alcover 1993: 471) trobem la següent definició:

Mixarda. f. Torre de la Mixarda; nom d’una torre antiquíssima situada en la partida Palau de Reig (terme municipal de Valls).

S’ha comès un error al diccionari, donat que al terme municipal de Valls existeixen evidentment les partides de Palau de Reig de baix i de dalt, però sabem que la torre de la Mixarda està situada a prop de la partida Palau de Reig del terme municipal de Figuerola. A banda d’això, constatem que aquesta entrada no ens serveix etimològicament, ja que és la definició redundant d’un nom propi.

L’expressió “torre de la” ens podria indicar clarament el significat de pertinença, es a dir, la torre pertany a o és ocupada per… El sufix –arda, segons (Bruguera 2001: 340):

ardarda Comunament es considera de procedència germànica, –hart “fort”… usual primer en la formació de noms propis (Reginhart, Eberhart) i estès després a noms comuns, especialment en els dominis itàlic i gal·loromànic, aplicat a mots de tema substantival, adjectival i verbal, amb referència a animals, persones, instruments i altres conceptes, amb sentit primer augmentatiu i després pejoratiu.

Amb aquests elements es podria interpretar com que la torre pertany a mix. Malauradament no trobem cap definició d’aquest arrel. Al Diccionari etimològic (Coromines 1985: 727) únicament apareixen com a derivats de moix:

De mix: Mixa. Mixarda. [7]

Sense cap definició. En canvi sí tenim la definició de

Moixa “òliba”. Moixada. Moixal. Moixar (supra), Moixard [8](Arnau de Vilanova)

Altrament transcrivim del Diccionari català-valenciá-balear (Alcover 1983: 471) la 2. accepció de:

2. Moixa f. Òliba (Xàtiva); cast. buho.

I també (Alcover 1983: 486, 490):

3. Moixar. v. tr. 1. Enganyar (Valls, en llenguatge infantil) “Ai, ruc, com t’has deixat moixar!”. “Ten compte que l’Antonet no et moixi!”.

Moixard, -arda. adj. ant. Astut, hàbil per a enganyar. Tot axí com fa juglar moxart, qui, can vol enbavequir àvol fiyll de qualque conexent seu, fa semblant que’l vuylla loar, Arn. Vil. I, 176.

2. Moixó. m. I. 1. Ocell en general, i especialment els petits (or., occ.); cast. pájaro.

Finalment, en el Diccionari Aguiló (Aguiló 1924: 127, 131, 171), el qual aplega materials lexicogràfics interessants, hem consultat:

mixó (Urgell, Camp de Tarragona) per moixó.

moix: 1, hipòcrita, astut: “altres persones malvades…qui an de fora paraules moxes e planes…”; Doc. Arch., XIII, 99; — gata moixa: hipòcrita.

moxeta (Mallorca, Menorca), ocell de presa: àliga borda.

moxó [mixó] (Camp de Tarragona): ocell: “y segué’s debaix de un arbre sobre lo qual cantava un moxó molt suaument”, Isop, 1642, 195.

La nostra hipòtesi personal, no sustentada pel coneixement lingüístic sinó basada en una apreciació subjectiva, és que el nom de la torre s’ha pogut derivar de la presència d’un ocell característic, que fins i tot avui en dia continua present d’una manera molt simbòlica a la torre,[9] l’òliba, qui al segle XVII ja es coneixia com a moixa, el refugi de la qual es podria anomenar moixarda. Aquest mot podria haver sofert posteriorment la transformació a muixarda i finalment a mixarda.

En aquest cas hem de rebutjar la segona definició de moix, moixard, com astut,  hàbil per a enganyar, malgrat inclús que moixar s’utilitzi a Valls, en llenguatge infantil, com a sinònim d’enganyar, donat que no es pot aplicar a un objecte un adjectiu que caracteritza una persona. És molt significativa la referència que recull el Diccionari Aguiló sobre la definició de mixó que s’utilitza al Camp de Tarragona, amb l’exemple literari del segle XVII, que s’avé en el temps amb la nostra hipòtesi de la data de construcció de la torre de la Mixarda.

1.     Panells exteriors

1.1.    Definició del centre d’interpretació i documentació històrica de la Torre de la Mixarda i del Pont del Diable com a complement.

2.2.    L’entorn natural de l’òliba blanca (etimologia moixa: òliba) i el xoriguer (família dels falcònids).

2.     Soterrani

1.1.    Entrega de documentació per a l’audiovisual: història de la Torre i funció de les torres de guaita. Les invasions sarraïnes. La franja, terra de ningú, és un concepte vàlid? Utilitzada com a mas de pagès després de la guerra del Francès? (Grafit amb la data de 1615).

3.     Planta baixa

3.1.    Les torres de guaita a l’Alt Camp (Mixarda, Petrol, Montferri). Comunicació amb la costa i els castells del Gaià. Elaborar mapa de situació i camins amb GIS.

3.2.    Torres de defensa i comunicació. Prenafeta, mapa GIS.

3.3.    Estructuració i funcionament de les torres de guaita.

3.4.    Els castells del Gaià (Selmella, Saburella, Rodonyà, Vallmoll, Montferri, La Riba).

3.5.    Incursions sarraïnes ss. X-XI. La franja, terra de ningú à revisar concepte. Incursions morisques en època moderna (ss. XVI-XVII).

A finals segle XVI, a més de les calamitats de la guerra contra els francesos, al camp de Tarragona pesaven els desastros  del Morbo i les pirateries dels moros, que ja fa anys feien les seves correries, havent caigut alguns ciudatans captius, com és el cas del vallenc Antoni Maset, alfarer, que arribà a la vil·la de Valls el  21 de maig de 1595, captiu durant 22 anys a l’Argelia (Puigjaner, 1981, 177).

L’inici del segle XVII es caracteritza per les lluites i discòrdies entre els lliberals Nyerros i els monàrquics Cadells, que a la vil·la d’Alcover s’anomenaven Voltors i Morells. Aquestes lluites trencaren la pau de molts indrets del camp (Puigjaner, 1981, 179ss.).

4.     Primer pis

4.1.    Mapa comarques: Alt Camp, Conca de Barberà, Tarragonès. Castells, torres, monestir de Poblet (s. XII).

4.2.    Xarxa viària. Camí fariner de la Riba. Camí reial de Montblanc.

4.3.    Domini monacal. L’orde del Císter: els monestirs.

4.4.    Senyoriu de Prenafeta (Figuerola, Miramar, poble de Prenafeta). Mapa d’Europa 1600, mapa de Catalunya 1550 (existents, s’han d’escanejar). Mapa d’Espanya, pendent.

5.     Segon pis

5.1.    La batalla de la Torre de la Mixarda (1811). Gravats.

5.2.    La construcció de la torre del Petrol a la guerra del Francès. Referència a la batalla del Pont de Goi.

5.3.    Restauració de la torre de la Mixarda i dibuix fet per Anicet Baldrich el 1825. Retrat del general Eugéne, mort a la batalla de la Torre de la Mixarda.

7. Bibliografia consultada

  • AA. VV. Notes Històriques de Figuerola. Commemoració del Mil·lenari de la primera notícia escrita de Figuerola (980-1980). Figuerola, 1980
  • AA. VV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, volum 7, pp. 326, 361-362. Barcelona, 1982
  • AA. VV. “Cinema, Art, Música, Publicacions…”, Cultura, Número 418, Valls, abril 1983, p. 33.
  • AA. VV. “El Futur de la Torre de la Mixarda”, el diabló, Núm. 20, Figuerola del Camp, Nadal 1993, p. 4.
  • AA. VV. Figuerola, 1025 anys d’Història. Síntesi Històrica 980-2005. Memòria Fotogràfica. Recull Premsa Comarcal (S. XIX, XX i XXI), pp. 36, 40. Figuerola del Camp, 2006
  • Aguiló i Fuster, Marian. Diccionari Aguiló. Materials Lexicogràfics Aplegats, Tom V Lletres M a O. Barcelona, 1924
  • Alcover, Antoni Mª i Francesc de B. Moll. Diccionari Català-Valencià-Balear, Tomo VII. Palma de Mallorca, 1983
  • Bruguera i Talleda, Jordi. “Sufixos fòssils del català”, dins Estudis de la Llengua i Literatura Catalanes/XLII. Miscel·lània Guissepe Tavani 1, pp. 333-372. L’Abadia de Montserrat, 2001
  • Castells Oller, Eduardo. “La Via Romana de Tarragona a Lerida”, Cultura, Número 100, Valls, agosto-septiembre 1953, p. 133.
  • Català Roca, Pere. “Castell de l’Arquebisbe i esment del castell d’Espinavessa”, dins Els Castells Catalans, volum III, pp. 578-593. Barcelona, 1971
  • Coromines, Joan. Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Volum V LL-NY. Barcelona, 1985
  • Martinell i Brunet, Cèsar. Valls, Segle XIX. Les Idees. Les Armes. El Treball. Dos Dies Tràgics de l’Any 1869, p. 47. Valls, 1972
  • Navarro, Lluís i Santiago Roquer (Directors). Valls i la seva Història. Volum III: Edat Mitjana: del Buit a la Plenitud, coordinat per Joan Papell, pp. 273-276. Valls, 2006
  • Puigjaner y Gual, Francisco. Historia de Valls, pp. 9-10, 16, 357. Valls, (1881) 2ª, 1981
  • Trenchs i Mestre, Miquel. “Els antics camins radials de Valls”, Cultura, Valls, març 1978, pp. 13-17.
  • Vallespinosa i Català, Antoni Joan Josep. A cura de Joan Papell i Tardiu i Julio Luis Quílez Mata. La Història de Valls. Extractes de les “Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno MDCCCLXXXIV”, p. 42. Valls, (1884) 1991
  • Vila, Marc-Aureli. La Casa Rural a Catalunya. Cases Aïllades i Cases de Poble, pp. 197-198. Barcelona, (1980) 4ª, 1995

[2] L’autor obté la data esmentada de la crònica de Feliu de la Peña, tomo 1º, referida només al primer paràgraf. En el segon fa servir només l’expressió “según se cree”.

[3] Segons amable informació del responsable de l’arxiu municipal de Valls, Xep Martí.

[4] Segons l’amable confirmació dels senyors Rosa Canela i Lluís Batalla, funcionaris del Registre. Veure Martinell, 1972.

[5] Figuerola, Llibre 17, Tomo 355, finca 640, f. 74.

[6] Arxiu Comarcal de Valls: fons de Figuerola, Libro de actas desde 1917…, sig. topogràfica 12-2-170.

[7] Referència única. No es troben ni muixarda ni muxarda

[8] Referència única. No es troba l’expressió moixarda

[9] Al punt que les intervencions de restauració dutes a terme l’hivern de 2010 a la torre Mixarda s’hagueren d’ajornar-ne durant el període de criança de l’òliba resident.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s