Portal del Llatzaret, Salou (2007)

3. Aproximació històrica al portal del Llatzeret, Salou

3.1. El port de Salou

La primera menció del “portum Salodii” es del 1064 (catal1973iv: 116), quan a les Corts de Barcelona d’aquell any es promulgà el primer precepte de protecció naval, el qual amb el temps seria conegut com el “Omnes quippe naves Barchinonam venientes vel inde recedentes per omnes dies et noctes sint in pace et treuga et sub defensione Barchinone principis a Capite de Crucibus usque ad portum Salodii;…” (corts1896: I, 23), es a dir el nº 60 dels Usatges de Barcelona, la primera compilació de drets jurídics catalans. No obstant, la carta de població de Salou concedida el 1194 per Alfons II, el Cast, rei d’Aragó, documenta nítidament l’existència del “Portum de Salou cum omnibus suis terminis et pertinentiis…” (cirer1994). Però la referència més famosa correspon a la conquesta de Mallorca en 1229, com relata La Crònica dels Feyts d’en Jaume I: “E hac una partida de l’estol a Cambrils; e la major partida, on nós érem, fo en lo port de Salou, e en la plaja; e els altres foren en Tarragona, car eren d’aquell lloc” (solde1983: 32, cap. 55).

En 1640 arribarien les tropes castellanes a Salou, com a conseqüència de la guerra dels Segadors (bofar1961ii: 236), on Tarragona s’havia declarat reial. Així en 1649: “En esta misma desastroza lucha el general Juan de Garay, con la fuerza obligó á los de Reus á derribar los fuertes de Constantí y Salou” (bofar1961ii: 236). Aquesta mesura de caràcter militar ben bé es pot entendre per l’interès de Tarragona de promocionar el seu port i fer sucumbir el de Salou. Novament, en 1674 s’obligà a Reus a refer el fort de Salou (sarda1926: 40).

En diferents treballs (morer1917: 360-61; sarda1926: 19 i 27) trobem uns gravats realitzats cap a mitjans del segle XVII pel militar francès Beauliu, els quals mostren la fortificació del port de Salou, però no sabem si corresponen a abans del 1649 o després del 1674. És interessant constatar que en aquests gravats no s’observa cap vestigi de la torre o l’edifici mateix del Llatzeret. Si més no, més interessant és el plànol de l’enginyer Miquel Marín de 1743 sobre la torre nova de Salou (morer1917: 360-61; ferra2007: 97), el qual ens confirma que a mitjans segle XVIII encara no s’havia construït l’edifici del Llatzeret.

Després d’una important activitat mercantil i comercial, especialment entre els segles XVII i XVIII, quan Reus es convertí en la capital del negoci de l’aiguardent juntament amb París i Londres, el port de Salou sucumbí irremissiblement enfront el port de Tarragona, puig aquesta havia obtingut, “en R. O. de 25 d’Agost de 1789, la construcció del moll progectat per Ruiz d’Apodaca…” (morer1917: 369). El cop de gràcia rebé el port de Salou quan “quedà suprimit pel Decret de les Corts Constitucionals de 4 de novembre de 1820” (morel1990: 138). Malgrat els esforços realitzats pels patricis de Reus entre el 1851 i 1865 per enlairar el port de Salou, “Tot…, tot era endebades!…Reus, aprés del moll volgué construir el gran port; feu els edificis de la Duana i Capitanía; sostingué Escoles; continuá les obres del Llatzeret…” (sarda1926: 53). Però finalment Salou perdé tota significança a profit de Tarragona.

3.2. El Llatzeret i la torre del Llatzeret

A un article d’Eduard Toda, on descriu les torres construïdes a Salou a principis del segle XVII, entre 1620 i 1650, no hi ha cap esment a la torre Nova o del Llatzeret en el plànol que reprodueix, el qual correspon a la comunicació dirigida des de Barcelona pel duc d’Alburquerque en 2 de març de 1619 a Felip III, demanant la conservació i construcció de tres torres a Salou. Tampoc trobem ací cap menció al Llatzeret mateix (todag1926: 192-221). Amigó, en la seva Toponímia de Vila-seca, indica que el nom de torre Nova és homònim al de torre del Llatzeret, identificant la seva situació a la lletra B del plànol reproduït per Toda en l’article anterior, el qual diu “donde se ha de hacer el muelle, y a la punta una torre” (amigo1978: 123).

En 1829 quedava conclosa del tot la construcció de “l’isolat i espaios edifici del Llatzeret…destinant-hi la Junta protectriu un metge en 27 de Gener de 1830” (giber1988: 121), de manera que en data 20 de juliol d’aquest any el capità general Carlos d’Espagnac, comte d’España, ordenà “que en lo sucesivo pudiese observarse en dicho local cuarentena y espurgo de toda procedencia, igual á Barcelona y Tarragona”. La secular animadversió entre Tarragona y Reus es tornarà a comprovar en els afers de Salou, donat que el mateix comte d’España manà el 9 de novembre de 1830, en referència al Llatzeret, “que los buques hicieran cuarentena en Tarragona, pero que debían pagar los derechos de tonelada á la junta de Salou” (bofar1961ii: 53).

Tal com relata Gibert en el seu treball de 1891, Reus, pel propi interès, havia procurat sempre de fer-se amb el control de Salou i el seu port, que restava, però, sota la jurisdicció de Vila-seca. Així la Junta de Sanitat reusenca exercia les seves funcions al port de Salou i la platja de Barenys; “mas al intentar llevarse a cabo las reformas con la nueva aduana y lazareto, en 1830, cesó de ejercerlas, teniendolas otra vez en la actualidad” (giber1977: 159), i ens recorda les funcions d’aquest emblemàtic edifici: “A levante, protegidas por los fuegos de la fortaleza nueva, pueden contemplarse las ruinas de un grandioso edificio que fue lazareto…El punto fue muy bien escogido para facilitar las medidas de observación y saneamiento, que deben destruir los gérmenes del mal...” (giber1977: 158).

Al treball d’Emma Liaño (liaño1984: 84-88) sobre el passat monumental de Salou estranyament no trobem cap menció al portal del Llatzeret, objecte d’aquest estudi, en canvi l’autora consigna apartats diferenciats per a la torre Nova i la torre del Llatzeret, com si fossin dues construccions diferents. Ben al contrari, es consideren diferents denominacions per a un mateix objecte, tal com assenyala Amigó a la seva Toponímia…i com queda reflectit al Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

No disposem de la documentació adient que fixi l’època en que el Llatzeret deixà de complir la seva funció específica, però hem de suposar que s’esdevingué a finals del segle XIX, juntament amb la davallada de les activitats del port de Salou, d’acord amb la cita anterior del Dr. Gibert, el gran cronista de Vila-seca i Salou d’aquella època. Així, ens relata que en època posterior al 1870, sense definir la data, “s’ha tret a pública subasta, com provinent de bens de l’Estat i rematat a favor del veí de Tarragona en Leandre Ripoll, l’edifici del Llatzaret que lo mateix que’ls de l’Aduana nova i’l de la Capitania de Port, pertanyie a la disolta Junta protectriu de les Obres del Port de Salou.” (giber1988: 123).

Per a finalitzar cal destacar que el portal del Llatzeret, juntament amb la Torre Nova o del Llatzaret, avui desapareguda, fou declarat BICN (Bé d’Interès Cultural de caràcter Nacional) segons R-I-51-6793, com queda reflectit a la fitxa, feta al desembre de 1984, del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

7. Bibliografia consultada

amigo1978

Ramon Amigó i Anglès. Toponímia de Vila-saca de Solcina i del seu Terme Municipal. Agrupació Cultural de Vila-seca-Salou, Vila-seca-Salou, 1978

bofar1959i

Andrés de Bofarull y Brocá. Anales Historicos de Reus Desde su Fundación hasta Nuestros Días. Asociación de Estudios Reusenses, Reus, (1866) 3ª 1959, vol I

bofar1961ii

Andrés de Bofarull y Brocá. Anales Historicos de Reus Desde su Fundación hasta Nuestros Días. Asociación de Estudios Reusenses, Reus, (1867) 3ª 1961, vol II

catal1973iv

Pere CATALÀ ROCA et allii. Els Castells Catalans. Rafael Dalmau, Barcelona 1973, vol. IV

cirer1994

M. Cirera Saló i C. Cirera Saló. Carta de Població de Salou. Any 1194. Ajuntament de Salou, Salou, 1994

corts1896i

VV.AA. Cortes de los Antiguos Reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña. Real Academia de la Historia, Madrid, 1896, tomo I

ferra2007

Marc Ferran, Ezequiel Gort, Salvador Palomar, Mercè Toldrà. Reus, port de mar. De l’establiment del mercat al projecte del canal. Arxiu Municipal de Reus, Reus, 2007

giber1977

Agustín M. Gibert y Oliver. Topografía Médica de Vilaseca de Solcina. Agrupació Cultural de Vila-seca-Salou, Vila-seca-Salou, (Barcelona, 1891) 1977

giber1988

Agustín M. Gibert y Oliver. Callípolis. Salauris. Aplec Documental de Notícies Històriques. Butlletí Arqueològic de Tarragona, Vila-seca-Salou, (Tarragona 1921-24) 1977

liaño1984

Emma Liaño Martínez. Vila-seca i Salou. El seu Passat Monumental. Agrupació Cultural de Vila-seca-Salou, Vila-seca-Salou, 1984

morel1990

Josep Morell i Torrademè. Pâgines de la Història de Vila-seca de Solcina. Agrupació Cultural de Vila-seca-Salou, Vila-seca, 1990

morer1917

Emili Morera y Llauradó. Geografia General de Catalunya. Província de Tarragona, vol. 4. Albert Martín, Barcelona, 1917?

sarda1926

Jaume Sardá i Ferrán. La Obra dels Patricis (Reus-Salou). Artes Gráficas Rabassa, Reus, 1926

solde1983

Ferran SOLDEVILA (Pròlegs i notes). Les Quatre grans Cròniques. Selecta, Barcelona (1971) 2ª, 1983

todag1926

Eduard Toda i Güell. “Las Torres de Salou (Del any 1620 al 1650)”, Revista del Centro de Lectura, Any VII, nums. 155 i 156, 157 i 158, Reus, 1926

-Martínez Hidalgo, José María: “Introducción explicativa a la selección de cuarenta láminas de Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principauté de Catalogne du chevalier Beaulieu” in Beaulieu, Chevalier de: Les plans, et profils des principales Villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne. Avec la Carte générale, et les particulieres de chaque gouvernement. Barcelona, Editorial Gustavo Gili, S. A, 1981.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s